Parpelles Blefaroplastia

By dramercecampoy
In Cirurgia Estètica Facial
ago 1st, 2014
0 Comments
1917 Views

parpadosBlefaroplastia fa referència a cirurgia plàstica o estètica de les parpelles. Les parpelles superior i inferior amb les seves borses adiposes són els que emmarquen una mirada i reflecteixen un estat d’ànim. Unes borses marcades juntament amb excessos cutanis per flacideça donen un aspecte senil o cansat, a més de limitar freqüentment una visió correcta des de tots els angles. La morfologia dels *parpados masculins són ben diferents dels femenins i per això el que els homes demanden d’aquesta zona és ben diferent del que demanden les dones.

L’home no es preocupa tant (ni ha de) per unes parpellas superiors alguna cosa voluminosos i caiguts, però si ho fa (i ha de) preocupar-se per unes borses prominents en els inferiors. Aquest tipus de borses, donen aspecte de cansat, descurat i poc actiu.
La dona en canvi necessita uns *parpados com a marcs per als seus ulls, que no solament li permetin veure bé, sinó que els faci semblar mes grans i seductors, que li permeti maquillar-se al seu gust i amb facilitat i per descomptat que existeixin borses inferiors que delatin edat o mal estat físic.

En ocasions les parpelles superiors despenjades es combinen amb celles caigudes que agreugen el problema, per la qual cosa a més de les parpelles, cal elevar la cua de les celles, generalment a través d’altres incisions.

Un aspecte important a tenir en compte és que a més de l’exposat, les parpelles inferiors són mes o menys foscos de coloració. Cal ser conscient d’això, per que la blefaroplastia mai va a canviar el color d’aquesta pell.

Com ho fem?

El primer pas com sempre és l’exploració per part del cirurgià i la comprensió per part del pacient de què s’està explorant i quins aspectes són tant els que es poden corregir com els quals no es poden millorar. En aquesta foto es poden veure en groc les borses grasses que tenim al voltant del globus ocular. En vermell el que correspon a la glàndula lacrimal, en blava el que correspondria a la pell que sobra. A més cal determinar la inclinació i simetria dels cants palpebrals i determinar que tant estan caigudes les celles i quant influeixen en la caiguda de les parpelles (fletxes verdes). De nou i malgrat el limitat de la zona, hi ha diverses tècniques per realitzar una blefaroplastia i diverses tècniques auxiliars per complementar les bàsiques a fi de personalitzar i individualitzar el tractament.

parpados-blefaroplastia

Anestèsia. Si la blefaroplastia és simple i limitada a les parpelles superiors, l’anestèsia local és completament tolerable. Si per contra és bilateral, inferior i superior, és molt recomanable i agradable fer-ho sota els efectes de la sedació intravenosa.
Elecció de la tècnica. Hi ha tres procediments bàsics, la *blefaroplastia superior, la inferior clàssica i la blefaroplastia inferior transconjuntival. A aquestes tècniques se li poden sumar detalls tècnics que les van a complementar, com cantopexias (per canviar la inclinació dels ulls), colgajos musculars de*orbicular inferior (per prevenir l’ectropi i donar tensió a la parpella inferior), secció de corrugadors si són molt fortes i marcats, plicaturas sobre la glàndula lacrimal si està *herniada, lipofilling per emplenar solcs, lifting de celles, lifting de borses malars…
Blefaroplastia superior. Com el seu nom indica, es tracta de corregir les alteracions que s’han produït a la zona palpebral superior. Cal determinar exactament la pell que cal treure, i tenir en compte que encara que sempre es demana que es tregui tot el que penja, el resultat ha de ser natural i els ulls no han de canviar d’expressió ni semblar espantats. Si és necessari cal treure part del greix de les borses superiors i/o fixar la glàndula lacrimal si està despenjada (mai s’ha de treure).

parpados-blefaroplastia-2

Blefaroplastia inferior. No és una intervenció per treure arrugues ni eliminar les “potes de gall” com es creu. Es realitza una incisió per sota de les pestanyes des de la part medial de la parpella cap a la lateral, que es perllonga cap a fora seguint les arrugues d’expressió. Corregeix sobretot l’excés de borses inferiors (el greix ha estat acolorida) i quan és necessari les borses malars (sobre el pòmul). La parpella inferior, especialment amb l’edat es torna fràgil i feble i és possible que fins i tot amb una tècnica ben feta es despengi cap a davant. En aquest procediment, si és necessari a més de treure les borses cal reforçar amb el múscul a la parpella inferior i ser molt conservador en estirar i tallar la pell. Generalment es resseca la pell juntament amb el múscul orbicular, encara que en ocasions, en pacients de pell molt gruixuda i arrugues molt marcades, cal separar la pell del múscul.

parpados-blefaroplastia-3                 parpados-blefaroplastia-4

parpados-blefaroplastia-5  parpados-blefaroplastia-6  parpados-blefaroplastia-7

Blefaroplastia transconjuntival. És una intervenció que es realitza per reduir les borses grasses de les parpelles inferiors en pacients joves o en pacients en què no convingui realitzar corts en la pell. Es realitza separant la parpella inferior de l’ull que es protegeix amb una lent especial (foto 8). La incisió es realitza a través de la conjuntiva i per allí mateix s’exposen les borses de greix que s’han d’extirpar parcialment.

Cantopexia lateral. Amb aquesta operació s’aconsegueix canviar la posició dels cants de les parpelles (on s’uneixen el superior i inferior) i donar als ulls certa inclinació que els fa mes “*felins” i mes atractius.

Preguntes Freqüents

Em va a canviar l’expressió? No, una cirurgia ben feta mai va a canviar l’expressió, ni la mirada. Una cirurgia ben feta va a MILLORAR molt l’aspecte previ, sense cicatrius visibles en les parpelles, per la qual cosa és comuna que la gent ni tan sols noti que estigui operada/o però que notin una gran millorança estètica.

Se m’aniran les ulleres? Amb la blefaroplastia desapareixen les ombres que unes borses prominents deixen sobre la zona. Però si el que existeix és una pigmentació excessiva de les parpelles inferiors que els fa mes foscos, això NO va a corregir-se.
Quant temps dura? És una pregunta impossible de respondre, ja que no solament està implicada una bona tècnica, si no que influeixen molt factors locals i generals de la pacient, hàbits adquirits i nous i com no, la pròpia genètica. Es pot dir en general, que un pacient pot trigar de 7 a 10 anys a tornar a tenir el mateix aspecte que abans d’operar-se.

Tornen a sortir? Encara que depenen de molts factors, pot dir-se que generalment mai mes tornen a sortir en el grau en què estaven abans d’operar-se. Molts factors poden influir que de manera lleu puguin aparèixer abans.