Curiositats, deteriorament i anatomia de la pell

Curiositats, deteriorament i anatomia de la pell

La Doctora Yael Adler ens explica en el seu llibre “cuestión de piel” que la pell és la nostra connexió amb el món. És un òrgan capaç de relacionar-se amb el nostre entorn i que ens protegeix. Gràcies a aquest revestiment podem sentir i estimar.

Maltractem la nostra pell amb massa freqüència. Per exemple exposant-la a temperatures extremes, pessigant-la, estirant-la, doblegant-la, cremant-la o fent-nos tatuatges.

No hem de sorprendre’ns ni enfadar quan es rebel·la.

Ha arribat el moment de conèixer-la una mica millor i de tractar-la amb delicadesa.

Què és la pell

La pell és l’òrgan més extens i pesat de l’organisme. A la qual vegada que un dels més eficaços i complexos. Es tracta d’un organisme viu que està íntimament relacionat amb tots els altres òrgans del cos. És també l’embolcall del cos i la casa que ens allotjarà tota la vida.

Pot presentar un aspecte llis i brillant, estar arrugada o malmesa, desigual i descolorida.

És la nostra llar i en ocasions necessita de tractament i reparacions que ens facin sentir confortables i a gust amb nosaltres mateixos.

Estimat lector, ara no és el moment de fer publicitat, però ens disculpareu que us remetem a la nostra secció de tractaments. ¡Fi de la publicitat!

Quin és el tamany de la pell?

La pell pesa gairebé dues vegades més que el cervell o el fetge. Estesa sobre una superfície plana, l’àrea total de la pell d’un adult mitjà mesura aproximadament 19,5m2 i pesa uns quatre fins i tot cinc quilograms.

Sorprenent!

Això la converteix en el nostre òrgan corporal més pesat.

Les funcions de la pell

Anatomía de la piel a escala 1:70. Fuente: https://www.universalmedicalinc.com

La nostra cobertura porta a terme númeroses funcions que comprenen des de la protecció a la nutrició.

Posseeix una barreja de qualitats depenent de la zona del cos que estudiem.

Està connectada amb el sistema nerviós i circulatori i envia al cervell informes exactes sobre l’estat físic, mental i emocional.

De la mateixa manera pot informar al metge sobre una àmplia varietat de malalties internes.

¡Visitar un especialista amb certa periodicitat és una forma de diagnosticar preventivament moltes malalties.

Les capes de la pell

La capa externa es coneix com epidermis o cutícula. Aquesta és la part visible, dura i elàstica. El grau de duresa varia amb la zona del cos. Per exemple les parpelles són una zona fina. ¿I com dura, quin imagineu? ¿Els talons?

Sota l’epidermis hi ha la dermis o còrion, i per sota hi ha una tercera capa anomenada teixit subcutani.

En l’epidermis trobem les cèl·lules mortes queratinitzades i els porus. Les cèl·lules mortes descamen contínuament.

A la dermis trobem les glàndules sudorípares i el fol·licle pilós. El fol·licle pilós conté arrels piloses i pigments que proporcionen to al cutis.

En el teixit subcutani trobem els vasos sanguinis, les glàndules sebàcies, les glàndules limfàtiques, el greix, les glàndules sudorípares i les terminacions nervioses que ens proporcionen les sensacions de tacte, dolor, calor i fred.

La pell executa la majoria de les seves funcions entre la dermis i el teixit subcutani.

Cadascuna d’aquestes capes es subdivideix en capes addicionals. Una d’elles és la de cèl·lules basals. Conté la major part del pigment cutani o melanina. La melanina és la que determina el grau de color o pigmentació de la pell.

Podem considerar a la melanina com la responsable del bronzejat que la nostra pell adquireix en entrar en contacte amb el sol.

Maqueta comercial piel Fuente: https://www.universalmedicalinc.com

Que fa la pell per nosaltres

La pell treballa eficaçment sense descans i en activitats essencials:

  • Regula la temperatura corporal.
  • Protegeix els òrgans interns, ossos, músculs i vasos sanguinis.
  • Evita la penetració de gèrmens i substàncies tòxiques en els teixits més profunds, impedint alhora que escapin els líquids corporals i que ens deshidratemos.
  • Absorbeix els medicaments aplicats
  • Ajuda al sistema immunitari de l’organisme
  • Produeix vitamina D a partir dels raigs del sol. La vitamina D és l’encarregada de que els nostres ossos siguin forts i no patim d’osteoporosi.
  • Elimina deixalles de l’organisme a través de més de 2 milions de porus.
  • Proporciona informació sensorial.
  • Absorbeix els raigs solars i els converteix en més melanina.
  • Es protegeix si mateixa davant del desgast natural.
  • Es protegeix si mateixa de la dessecació i el esquerdament, produint una substància oliosa o cèria, anomenada sèu, per mitjà de diversos milers de glàndules sebàcies
  • Capta oxigen i desprèn anhídrid carbònic. El anhídric carbònic serveix per inhibir el creixement bacterià.
La piel es un órgano maravilloso que nos proporciona protección

Cicatrius, estries i queloides

Les cicatrius, estries i queloides són processos inevitables i que no poden ser considerats malalties ni lesions. Vegem-los amb més deteniment:

Cicatrices

Las cicatrices siempre dejan algún tipo de rastro.

A tots ens a passat alguna vegada de tallar-nos, cremar-nos, operar-nos, vacunar-nos, ser adolescents, o passar malalties com la varicel·la.

La vida deixa els seus rastres. És inevitable. Tots tenim alguna cicatriu. Totes tenen alguna cosa en comú: són permanents.

Amb el pas del temps poden aclarís, reduir de mida o aplanar, però mai desapareixen del tot.

La cicatriu és produïda pel teixit de reparació.

Quan aquest procés té lloc, la cicatriu no té el mateix aspecte que la pell original no lesionada.

Segons el cas particular de cada un ens pot interessar eliminar aquests rastres en la mesura del possible. Perquè la nostra imatge és molt important per a la nostra carrera laboral o bé per alguna cicatriu desfigurant o trauma.

Alguns dels tractaments eficaços són els implants de col·lagen, ja sigui directament amb àcid hialurònic o amb algunes cremes de recepta mèdica, la dermabrasión (peelings), la quimiocirugía i el làser de CO2 o IPL.

A cada pacient se li adaptarà millor una tècnica o una altra en funció de les seves característiques particulars. Cada tractament ha de ser estudiat i diagnosticat per un especialista mèdic.

Vegem aquestes tècniques amb més deteniment:

Quimiocirugia

La quimiocirugia consisteix en l’aplicació de productes químics com l’àcid salicílic, glicòlic, retinoic o tricloracético per proporcionar un aspecte uniforme a la zona cicatricial o picada.

L’aplicació a la pell de qualsevol producte químic ha de ser controlat per un metge. S’ha d’evitar que el producte actuï massa ràpid o penetri a una profunditat excessiva.

Dermabrasión (Peeling)

El peeling o dermabrasión consisteix a raspar la dermis amb un raspall de diamants per “anivellar” la pell. Se sol fer amb un raspall de diamants.

Làser

El làser és un sistema avançat. Estimula la producció de col·lagen i és ràpid i efectiu.

S’ha demostrat molt útil per tractar les cicatrius resultants de l’acne i la varicel·la.

Se solen utilitzar el IPL i el làser de CO2:

  • El làser IPL s’utilitza per solucionar el color vermellós d’algunes cicatrius.
  • El làser de CO2 s’utilitza per corregir l’enfonsament i relleu de les cicatrius. Estimula la producció de col·lagen.

Empelts de col·làgens (farcits facials)

Potser hagis sentit parlar de l’àcid hialurònic. Aquest tractament consisteix en injectar col·lagen per omplir i allisar les arrugues. Sempre amb les degudes precaucions i sobretot descartant la possibilitat que el pacient pateixi al·lèrgia.

Com cicatritza la pell

Els diferents tipus de lesions que pot patir la pell són les cremades per fricció, cremades químiques, cremades per congelació, abrasions i talls.

Les cremades de primer grau (lesió sobre l’epidermis), les abrasions i els talls es curen per cicatrització.

Els talls o laceracions profunds solen necessitar de punts de sutura.

  1. En el moment en què la pell pateix un tall els vasos sanguinis capil·lars trencats es contrauen per aturar la sortida de sang i evitar l’entrada de gèrmens a l’interior.
  2. Els vasos sanguinis capil·lars s’obren de nou per alliberar substàncies que afavoreixen la coagulació.
  3. Una substància coagulant és la proteïna sanguínia fibrina, que forma filaments molt fins de proteïnes que posen en contacte les vores de la ferida. Aquests filaments acaben per cobrir la ferida i s’endureixen per formar la crosta. Sota la crosta té lloc la cicatrització.
  4. Immediatament després que la pell pateixi una ferida, els leucòcits comencen a actuar eliminant de la ferida dels bacteris, els residus i altres cossos estranys.
  5. A la capa més interna de la pell, unes cèl·lules, anomenades fibroblasts, es dirigeixen cap a la ferida per formar nou teixit.
  6. A la capa més externa les cèl·lules epidèrmiques es reprodueixen per formar nova pell. Quan aquesta nova capa es completa, la crosta es desprèn, sense que amb prou feines quedin senyals de la ferida.

Estries

Aquesta anomalia es produeix per un estirament de la pell durant mesos o anys, destruint-se l’elasticitat cutània.

En general s’associen a l’embaràs o l’obesitat.

També poden contribuir l’aparició de certes malalties glandulars i l’aplicació de pomades amb cortisona.

Les estries són ratlles vermelloses o porpra que apareixen sobre la pell i que són producte de la pèrdua d’elasticitat de la mateixa.

Els llocs més freqüents són abdomen, cuixes, mames i malucs.

Al principi, a causa de la inflamació, tenen l’aspecte de línies vermelloses o purpúries, encara que poc a poc es blanquegen. Com succeeix amb qualsevol cicatriu, els teixits de les estries no tenen la mateixa consistència que la resta de la pell.

Estrías en embarazada

Queloides

Els queloides són conseqüència de ferides que, en lloc de cicatritzar normalment, es fan augmentar cada veu més fins a formar una proliferació inofensiva.

Tenen l’aspecte d’embalums llisos i durs. Els queloides són més freqüents en individus de raça negra i orientals que en els de raça blanca, encara que les raons d’això no són molt clares.

Un queloide és un creixement excessiu del teixit fibrós com a conseqüència de la curació d’una cicatriu, que provoca la aparcición d’una superfície dura amb lleuger relleu i de color vermellós.

En general, no és una bona idea tractar els queloides, llevat que resultin molestos o siguin molt grans i antiestètics.

L’extirpació quirúrgica simple del queloide pot donar lloc a la formació d’una nova cicatriu, que engrossirà igual que el queloide original.

Queloide producida tras cirugía

Arrugues

Les arrugues són acompanyants normals i inevitables de l’envelliment. Cada dècada que passa fa que la pell s’aprimi i s’assequi.

Durant la joventut, el procés és lent i imperceptible, però a partir dels trenta anys la pell es torna menys elàstica i flexible i més prima. Comença l’aparició d’arrugues.

Hi ha diversos factors que contribueixen a la seva formació. Alguns s’escapen al nostre control: són el resultat natural de l’envelliment; altres, en canvi sí que podem controlar-los.

Factors inevitables

  • La Pèrdua de lubricació. A mesura que passen els anys disminueixen la mida i el nombre de les glàndules sebàcies i sudorípares, que han hidratada la pell i l’han mantingut llisa i flexible. La pèrdua d’aquest constant aportació de lubricació fa que la pell comenci a assecar-se i es formin arrugues.
  • La flacciditat de la pell. Les fibres col·làgenes i elàstiques que donen suport a la pell es debiliten amb el temps. Com a conseqüència, la pell comença a tornar flàccida.
  • La pèrdua d’elasticitat. A mesura que va disminuint la producció d’hormones, la pell es veu privada dels seus efectes beneficiosos. El greix disminueix sota la superfície cutània, i el teixit fibrós que uneix la pell als músculs es torna feble i fluix, permetent que la pell s’enfonsi i s’arrugui.
  • La nostra herència genètica: Els rossos són més propens a la formació precoç d’arrugues que els de pell més fosca.

Factors evitables

  • L’exposició al sol, o al fred, a la calor extrem i al vent accelera l’envelliment de la pell. És de la major importància evitar el dany que el sol producte a la pell, i està totalment dins del nostre abast. En cas de treballs a l’aire lliure haurem de portar sempre protecció solar.
  • Les dietes de xoc o els guanys i pèrdues de pes fan que la pell perdi la seva base i formes subjacents. Amb menys greix i múscul sota d’ella, la pell penja solta, forma bosses i acaba arrugant. Per tant cal evitar els canvis dràstics de pes i deixar que un especialista t’assessori.
  • Els exercicis facials, recomanats amb freqüència per evitar les arrugues, poden debilitar les fibres elàstiques de la pell i provar arrugues.
  • Arrufar excessivament les celles, els massatges bruscos o la gesticulació constant i exagerada poden contribuir a la formació d’arrugues.
  • Els grans fumadors tenen un menor aportació de sang, el que complica el problema de les arrugues. Ja teniu una raó més per deixar de fumar!
  • Els rentats excessius, especialment amb aigua calenta i sabó, priven la pell del seu greix natural i poden debilitar les seves fibres elàstiques. Hem d’utilitzar sabons i productes netejadors suaus i aigua temperada, no calenta, per rentar la pell.
  • El manteniment d’una dieta inadequada durant llargs períodes no proporciona les adequades substàncies nutritives per mantenir la pell sana. Cal adoptar una nutrició adequada que inclogui vitamines, minerals i ingesta de líquids.

Tractament de les arrugues

Hidratar la pell

S’ha de hidratar i lubricar la pell amb substituts dels olis naturals de l’organisme. Utilitzar olis i cremes amb extractes d’animals, extractes de plantes i fórmules químiques. Aquests són parents pobres si es compressin amb els olis naturals de l’organisme, encara que sempre ajudaran a alleujar la sequedat, l’aspror i la formació d’esquerdes, que porten necessàriament a la formació d’arrugues.

Mascarilles facials

Les mascaretes facials tenen un efecte passatger que proporciona fermesa a la pell.

Eliminació quirúrgica de les arrugues

La cirurgia, realitzada per un cirurgià plàstic o estètic qualificat, pot, si té èxit, aconseguir grans èxits esborrant empremtes deixades pel pas del temps.

Farciment de les arrugues

Farciment de les arrugues mitjançant àcid hialurònic.

Resurfacing

El tractament de les arrugues amb làser sobre l’epidermis genera una evaporació de les capes superficials danyades i estimula la generació de col·lagen.

Benvolgut lector, si has arribat fins aquí desitgem que aquest compendi de característiques i curiositats sobre la pell t’hagi estat d’utilitat.

I que siguem una miqueta més considerats amb aquest òrgan tan important que ens acarona i ens protegeix.

Recorda que per a tractaments, dubtes i consultes estem sempre a la teva disposició per les vies de contacte habituals i també mitjançant aquesta pàgina web.

Altres escrits que et poden interessar